El cinema és considerat com el setè art i una de les artesanies més modernes, ja que depèn de la tecnologia i la ciència. A finals del segle XIX, gràcies a l'aspiració dels inventors d'aconseguir imatges en moviment, ja que les imatges fixes ja s’obtenien amb la càmera fotogràfica, i gràcies al desenvolupament de l'òptica i les càmeres, es va aconseguir inventar un aparell que gravava i projectava imatges fixes a una velocitat que semblava emular el moviment. Thomas Alba Edison als EUA i els germans Lumière, Luis Antoine i August, a França, van ser els inventors del Cinetoscopi i del Cinematògraf respectivament.
Edison es va fer ric gràcies a les patents dels seus invents i va fundar el Menlo Park, la fàbrica dels invents, on la seva intenció era filmar accions morboses, com un petó, sense la intenció de ser projectades ni tampoc que la imatge fos muda.
Paral·lelament, a Europa, els germans Lumière varen projectar el seu primer film el 1985 per als clients del Grand Cafè de Paris, amb el seu respectiu cobrament d'entrada. La intenció que tenien era rodar en espais exteriors i sobre diferents accions, per exemple basant-se en l'arribada del tren a una estació, encara que aviat es van adonar que afegint un fil argumental el film cobraria més interès per als espectadors, i així varen concebre la primera obra rodada amb argument, que va ser “El regador regat” (1895). El pare del cinema fantàstic i del fil argumental va ser Georges Méliès, que es va convertir en un artista de la pantalla gràcies a la recopilació que va fer dels invents de Edison i els germans Lumière. El 1896 va fundar l'empresa Star Film, que va durar fins 1906, i allà hi va produir centenars de microfilms, tot i que actualment només se’n conservin 140. Meliès exercia totes les funcions, d’actor, de director, degravador, etc. Va aportar moltes tècniques i opcions a aquest art, ja que va crear la fosa, la sobreimpressió, el trucatge òptic i mecànic, acoloria la pel·lícula de cel·luloide a mà i va aportar el concepte del temps real i el temps cinematogràfic, l'el·lipsi, etc. El 1911 Meliès va vendre l'empresa Star Film, que estava en ple desenvolupament de producció, distribució i exhibició a Charles Pathé, conegut com el Napoleó de la pantalla, ja que va produir més de 400 films, especialitzat en comèdia.
Paral·lelament, als Estat Units, Edwin S. Porter, càmera d'Edison, va treballar amb temes purament americans com l'evolució del cinema i la història d'Amèrica. Porter va ser el fundador del gènere del western, També va ser el creador de tècniques cinematogràfiques com el pla picat, el contrapicat, inclinacions, alteracions de la seqüència, el pla mitjà i el primer pla, per exemple amb la cara l’antagonista del film mirant a la càmera i apuntant amb la seva arma. Porter es va retirar el 1915 encara que totes les seves tècniques i avenços els va recollir un mestre del cinema, D. W. Griffith.
A Espanya el cinema es va fundar el 1986 de la mà d'Alexandre Promio, que va ser una persona molt important perquè va inventar accidentalment sobre una gòndola la tècnica del travelling. Quan Promio va portar les seves primeres projeccions a Madrid es va trobar amb el firaire Eduardo Jimeno, que amb el seu fill van veure en l'invent un gran negoci en crear barraques d'exhibició per projectar films estrangers. Un altre firaire, Bravo, va voler fer la competència als Jimeno, encara que aquest va fer el pas i va produir el primer film espanyol, Sortida de missa de 12 del Pilar.